El 2008, l’Ana era una jove periodista d’internacional amb una motxilla ja plena d’experiència. Aquell mes de març, alguns de nosaltres aterràvem a Pristina (Kosovo) amb moltes ganes però amb pocs mitjans. En un món, el del periodisme freelance, on moltes portes estan tancades a priori, l’Ana, que feia anys que ja treballava a l’Avui, ens va acollir amb els braços oberts i un joc de claus. Amb generositat, ens va tractar com uns companys més, com si ja formessim part de la llavors anomenada ‘tribu´.

‘Diàlegs per a la justícia global’ s’emmarca dins el projecte de Lafede.cat ‘Fentipensant la Justícia Global’. Entitats del tercer sector s’asseuen per compartir la seva visió sobre un “terme dinàmic i en construcció”. Des de Contrast hem participat amb la gravació i edició d’un vídeo que acompanya les reflexions de diferents persones de l’àmbit acadèmic entorn l’educació per a la ciutadania global, l’ecofeminisme, la governabilitat, les polítiques migratòries o la pau.

Article d’Andreu Jerez per al número 61 de la revista ‘Pueblos’ - ‘Comunicació, poder i democràcia’. El text aborda la manca de temps i recursos als grans mitjans per exercir un periodisme honest i crític.

Les ciències socials i els mitjans de comunicació han dedicat hores, pàgines i esforços a estudiar els conflictes i la violència. Sempre és més fàcil estudiar l’esclat de la guerra que el contínuum pla, lent i complex de la pau. Per això cal aturar-se a estudiar les estratègies, els mecanismes i els factors complexos de la construcció de pau. La pau és neutral? És bona en si mateixa? És cert que la ‘pau’ i l’acció de ‘peacebuilding’ actuals són un invent occidental posterior a la Segona Guerra Mundial?

El ex jefe del Comando 6 de la desaparecida Policía Nacional de Guatemala cumple desde el pasado mes de agosto una condena a 70 años de prisión. Fue sentenciado como responsable de la desaparición forzada de Edgar Sáenz Calito, un estudiante de la Universidad de San Carlos secuestrado el 6 de octubre de 1981. Era la época más cruda de la guerra civil. Entre las pruebas concluyentes figuran los archivos policiales que registraron cada una de las operaciones en el marco del conflicto.

El documental [Ziztadak/Tábanos](http://ziztadaktabanos.wordpress.com/) produït per [Bidea Helburu](http://www.bideahelburu.org/) i l'[Associació de Periodisme Fora de Quadre](http://associaciodeperiodismeforadequadre.wordpress.com/) i dirigit pels membres de Contrast Gemma Garcia, Carlos Castro i Oriol Andrés ha estat seleccionada a la [Mostra de Cinema de Lavapiés](http://lavapiesdecine.net/), a Madrid. El proper dissabte 22 de juny, a les 19.30h, la pel·lícula es projecta al Centre Social Autogestionat La Eskalera Karakola. [ZIZTADAK / TÁBANOS TRAILER](http://vimeo.com/40309283) from [Fora de Quadre](http://vimeo.com/foradequadre) on [Vimeo](http://vimeo.com). La Mostra del barri madrileny de Lavapiés celebra la desena edició.

L’any 2013 la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona i del Lliure Exercici de l’Advocacia del Col·legi d’Advocats de Barcelona celebra el seu 40è aniversari. Per commemorar l’efemèride, la comissió va encarregar a Contrast la realització d’un curt documental sobre la Comissió, la seva història i els seus reptes de futur. El vídeo va ser produït per Contrast, Metromuster i 15Mbcn tv. La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona i del Lliure Exercici de l’Advocacia té principalment per objectius: - Vetllar perquè siguin respectats els drets de la persona, tant individuals com col·lectius, i acomplides les normes i disposicions estatals i internacionals existents per a la garantia i protecció d’aquests drets, mitjançant la utilització dels mitjans de comunicació social, promoció de campanyes i actes públics, elaboració de propostes i suggeriments de modificació de la legislació vigent adreçades als poders públics i a l’opinió, i l’adopció de totes aquelles mesures pertinents en defensa de l’efectivitat dels drets humans.

Quan érem a Guatemala ens van passar unes imatges d’arxiu de vídeo que vam visionar un vespre, quan ja havíem visitat la comunitat de Plan de Sánchez (Baja Verapaz), arrasada el juliol de 1982. Les càmeres mostraven el precís moment de l’assalt d’Efraín Ríos Montt i una grup d’oficials de l’exèrcit al Palau Presidencial. Era el 23 de març de l’any 1982 quan va derrocar el president Fernando Romeo Lucas García a través d’un cop d’estat.

No hace mucho tiempo, la mayoría de la sociedad alemana (medios, instituciones, partidos políticos…) coincidía en que el neonazismo no suponía una gran amenaza para el sistema democrático de la República Federal. Con una serie de formaciones políticas de representación marginal en los Parlamentos regionales y actos de violencia política y xenófoba, esporádicos pero visibles de forma social, en Alemania cundía el consenso sobre el carácter, relativamente, inofensivo de la extrema derecha.

Howard Zinn va precisar que no només hi havia guerra sinó resistència a la guerra, no només injustícia sinó rebel·lió enfront la injustícia, no només egoisme sinó entrega personal, no només silenci davant la tirania sinó desafiament, no només insensibilitat sinó comprensió. Històries de resistència, rebel·lió, entrega personal, desafiament i comprensió són les que recull el documental Ziztadak/Tábanos, presentat amb bona acollida a Donosti el 24 d’abril. L’equip del documental Ziztadak/Tábanos hem volgut recuperar històries que formen part de la resistència, la rebel·lió, l’entrega personal, el desafiament i la comprensió.

Els col·lectius de periodistes Contrast i Fora de Quadre han estat convidats pel Festival de Cinema Àrab de la ciutat alemanya de Tübingen per projectar el documental Líban. Pacte de silenci, que forma part del projecte ‘Després de la pau’. Oriol Andrés, director del documental, i Andreu Jerez, membre de Contrast resident a Alemanya, presentaran el projecte i la pel·lícula el proper dissabte 5 de maig al cinema Arsenal de Tübingen, i participaran en un debat amb el públic després de la projecció del documental.

La sèrie de reportatges ‘Bòsnia, Argentina, Guatemala, Ruanda, Sud-àfrica, Líban, Cambodja… DESPRÉS DE LA PAU’ pretén explicar i confrontar els diferents camins cap a la pau que han viscut països que van patir greus conflictes interns durant la segona meitat del segle XX. Ja tenim a punt els dos primers capítols de la sèrie, un sobre el cas de Bòsnia i l’altre sobre el Líban, de 30 minuts casdascun. Aquí hi podeu trobar el calendari de projeccions.

ETA va anunciar el cessament definitiu de la lluita armada en un comunicat el passat 20 d’octubre. Ha començat un llarg camí cap a la pau. Desarmament, veritat, justícia o reparació són alguns dels desafiaments del complex procés cap a la construcció de pau i la reconciliació. Gemma Garcia i Iolanda Parra han publicat al Setmanari de comunicació Directa l’article Després del comunicat d’ETA. El reportatge apunta els eixos del procés de pau que comença i exemplifica amb alguns casos d’altres conflictes arreu del món.

Aquest mes d’abril ha arrencat a caminar la sèrie de documentals Després de la pau, el major projecte realitzat fins ara per Contrast. Ho farem en col·laboració amb les associacions Fora de Quadre i Fundació Quepo. La ruta ens ha de portar, si tot va bé, a Bòsnia, Líban, Argentina, Cambodja, Sudàfrica i Ruanda. La ruta és llarga, i comença aquí i ara. Podreu seguir el dia a dia del projecte Després de la pau en un bloc especial.

Aquest mes d’abril ha arrencat a caminar la sèrie de documentals Després de la pau, el major projecte realitzat fins ara per Contrast. Ho farem en col·laboració amb les associacions Fora de Quadre i Fundació Quepo. La ruta ens ha de portar, si tot va bé, a Bòsnia, Líban, Argentina, Cambodja, Sudàfrica i Ruanda. La ruta és llarga, i comença aquí i ara. Podreu seguir el dia a dia del projecte Després de la pau en un bloc especial.

Text i foto: Carlos Castro “No sóc alcohòlic, bec perquè el temps em passi més ràpid”, sentencia. Aliè a les saetes i les palmes d’en José i els demés -és sord- alça la seva aguerrida i ennegrida mà, obre la boca amb mitja llengua fora i sacseja el cartró de vi amb l’esperança d’unes darreres gotes. No l’encerta i amb la màniga del rosegat jersei s’eixuga la galta. Els seus dits deixen lliscar el cartró fins el polsegós terra del descampat.

Un carreró roig i negre a París Un grup d’octogenaris catalans i espanyols encara manté viva la flama de la mítica seu de la CNT a l’exili en un petit carreró de París Text: Iolanda Parra i Sergi Picazo (Contrast) Publicat al Suplement ‘Presència’ dels diaris AVUI i EL PUNT París París guarda, potser fins i tot amaga, una petita però valuosa joia de la nostra història en un estret, llunyà i misteriós cul de sac del districte XXè.

Deia David Simon, creador de l’excel·lent sèrie televisiva The Wire i abans periodista de successos pel diari Baltimore Sun durant 15 anys, que “el perquè és el que converteix el periodisme en un joc d’adults”. I afegia, “l’única manera d’explicar el perquè és mitjançant periodistes absoluta i completament compromesos amb la cobertura d’un assumpte determinat o una institució. I per tenir aquesta classe de periodistes en plantilla, els diaris han de pagar-los el suficient”.

Amb gairebé 500.000 habitants, el camp de refugiats de Dadaab, a Kènia, està considerat el més gran del món per l’ONU. Creat el 1991 per ACNUR per a acollir als somalis que fugien d’un conflicte llavors incipient, el camp va complir el 2011 vint anys. El documental ‘Dadaab’, realitzat per Contrast, dóna a conèixer una de les cares menys conegudes del conflicte de Somàlia a la vegada que explora les dinàmiques personals que es generen a un cam amb tanta història i aborda les contradiccions vitals lògiques a les quals han de fer front diàriament els seus habitants.