6 de maig 2020
El 2008, l’Ana era una jove periodista d’internacional amb una motxilla ja plena d’experiència. Aquell mes de març, alguns de nosaltres aterràvem a Pristina (Kosovo) amb moltes ganes però amb pocs mitjans. En un món, el del periodisme freelance, on moltes portes estan tancades a priori, l’Ana, que feia anys que ja treballava a l’Avui, ens va acollir amb els braços oberts i un joc de claus. Amb generositat, ens va tractar com uns companys més, com si ja formessim part de la llavors anomenada ‘tribu´.