iA


Després de la pau

Després de la pau és una sèrie documental de set capítols, creada i produida per l’Associació de Periodisme Fora de Quadre i Contrast. Un ‘work in progress’, l’objectiu del qual és analitzar com s’ha fet la construcció de la pau una vegada signada la ‘pau oficial’, en set països que van patir diferents tipus de conflicte el darrer quart del segle XX. Els escollits són Bòsnia, Líban, Rwanda, Guatemala, Cambodja, Argentina i Sudàfrica. Ja es poden veure online en català, castellà i anglès ‘Bòsnia, la pau dividida’ (CAT) (CAST) (ENG) i ‘Líban, pacte de silenci’ (CAT) (CAST) (ENG). ‘Guatemala. Rescant la memòria’ (CAT) (CAST) (ENG) i ‘Rwanda. La reconciliació obligada’ (CAT) (CAST) (ENG).

Després de la pau és una sèrie documental de set capítols de 28 minutos, creada i produida per l’Associació de Periodisme Fora de Quadre i Contrast. El seu objectiu és analitzar com han estat els processos de construcció de la pau en set països que van patir diverses tipologies de conflicte, una vegada signada la ‘pau oficial’. Els set països són Bòsnia, Líban, Rwanda, Guatemala, Cambodja, Argentina i Sudàfrica. El projecte es va iniciar el novembre de 2010 i des de llavors ha comptat amb el recolzament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), Barcelona Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i d’organitzacions com Fundació Quepo. Fins ara, s’han realitzar quatre capítols, que ja es poden veure online en català, castellà i anglès: ‘Bòsnia, la pau dividida’ (CAT) (CAST) (ENG), ‘Líban, pacte de silenci’ (CAT) (CAST) (ENG), ‘Guatemala. Rescatant la memòria’ (CAT) (CAST) (ENG) i ‘Rwanda. La reconciliació obligada’ (CAT) (CAST) (ENG). Els dos darrers es van estrenar el 18 de desembre de 2012 davant de 360 persones a la Filmoteca de Barcelona. El projecte va rebre el 2012 el premi de periodisme solidari Memorial Joan Gomis pel documental sobre el cas libanès.

Sinopsi

L’any 1995, a la masacre de Srebrenica durant la guerra de Bòsnia, 8.000 bosnis van ser assassinats en la pitjor massacre comesa en sol europeu des de la Segona Guerra Mundial. Un any abans, el genocidi de tutsis i les massacres contra hutus moderats a Rwanda va causar més de 800.000 morts. Entre 1975 i 1990, la guerra civil del Líban va deixar més de 150.000 morts i un país dividit i destruit. A finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, la dictadura argentina va extendre el terror, assassinar i fer desaparèixer a milers de persones, de les quals 30.000 continuen sense aparèixer. Aquests països i altres, que han patit les darreres dècades situacions violentes extremadament cruentes, viuen avui oficialment en pau. Però, han aconseguit tornar a viure juntes víctimes i victimaris, els d’un bàndol i els de l’altre, els antics enemics? I si ho han fet, com ho han aconseguit?

La sèrie de documentals Després de la pau sobre Bòsnia, Líban, Rwanda, Guatemala, Cambodja, Argentina i Sudàfrica, pretén explicar i confrontar els diferents camins cap a la pau. Una pau entesa no només com a absència de guerra, sinó de forma global, una pau positiva en la qual no existeix violència directa però tampoc violència estructural i cultural. En massa ocasiones, es considera que ha arribat la pau a un territori quan es signen els acords o finalitzen la guerra i la violència directa, però sovint segueixen existint les causes que van desembocar en el conflicte i els diferents grups encara emeten discursos que alimenten l’odi, la venjança i la manca de reconciliació.

Volem conèixer els processos empresos per comunitats diferents política, cultural i religiosamente a tot el planeta. Un análisi comparatiu basat en quatre eixos bàsics per la reconciliació en el marc d’un procés de pau: veritat, perdó, justícia i reparació. Volem comparar com es desenvolupen els procesos de pau segons la realitat política del país i la idiosincràsia de la seva població (cultura, costums, creences, sistema judicial, rituals practicats, gestió dels conflictes i elaboració de dols, etc.). Descubrir quines altres maneres de gestionar la pau existeixen, a més de les establertes pels grans organismes internacionals, que sovint segueixen les premises occidentals, i valorar si no es més eficaç adaptar les accions al terreny on es treballa.

Experts, víctimes, victimaris i activistes per la pau d’aquests països respondran qüestions com: que passa amb les víctimes un cop es dóna per acabada la guerra? Quines són les iniciatives psicosocials que es duen a terme per esborrar les seqüeles de la guerra i el patiment? Arriba la pau a un territori després de la signatura dels documents oficials o d’una encaixada de mans entre dirigents que sovint han viscut de lluny els fets i no han patit com la població? Com poden perdonar les víctimes d’un poble massacrat si no s’han dut a terme polítiques de reconeixement i reparació? Quins aspectes emocionals i psicològics contempla la resolució de conflictes i la reconciliació quan, per exemple, ni tan sols es poden trobar els cadàvers dels éssers estimats i existeix el risc de dol congelat?

L’objectiu de la sèrie, per tant és investigar la situació actual a aquests països, que van patir o bé cruentes guerres o terribles dictadures el darrer quart del segle XX. Si s’han fet bons projectes de reconstrucció i rehabilitació postbèlica -tant materials, palpables, com emocionals, psicològiques i socials, incidint especialment en els efectes no visibles de les guerres-. Un viatge per aquests llocs per conèixer com ha quedat el país després que el món s’oblidés d’ells una vegada desaparegut el focus mediàtic.

Tota la informació del projecte al bloc Després de la pau