iA


Un dia qualsevol

by Carles Castro. Average Reading Time: about 2 minutes.

Text i foto: Carlos Castro

“No sóc alcohòlic, bec perquè el temps em passi més ràpid”, sentencia. Aliè a les saetes i les palmes d’en José i els demés -és sord- alça la seva aguerrida i ennegrida mà,  obre la boca amb mitja llengua fora i sacseja el cartró de vi amb l’esperança d’unes darreres gotes. No l’encerta i amb la màniga del rosegat jersei s’eixuga la galta. Els seus dits deixen lliscar el cartró fins el polsegós terra del descampat. I mentre profereix uns sons guturals inintel·legibles, com si algú l’escoltés, es deixa caure sobre el primer matalàs que troba en el seu erràtic camí. Ara són els tangos d’El Pibe els que prenen el relleu de la banda sonora de la nit.

Clareja. El primers rajos de sol d’un dia qualsevol de primavera i l’escàndol dels trens, que ja fa una estona que circulen, el desvetllen. S’incorpora, i com un miop a la recerca de les seves lents de contacte, rastreja el terra de manera escrupolosa apartant amb el peu les petites pedres. Quan ja ha trobat suficients burilles les desfà minuciosament i amb el primer piti del dia, el primer trago, com diu ell. Algú va deixar al costat de la foguera un cul de vi barat.

L’Alfonso el crida des de l’altre costat de la columna on es renta la cara amb l’aigua de la garrafa que acaba d’omplir a la font de la plaça. “Acicalados y listos” per emprendre la marxa diària. Guarda l’iman a la butxaca i agafa el carro de l’Hipercor. L’Alfonso gratarà pel forat del canvi de les escasses cabines telefòniques que queden al barri i ell s’enfilarà a un pot de pintura per remenar i arribar al fons de cada contenidor.

(…)

L’any es apunt d’acabar, ja fa un parell de mesos que la policia va irrompre al descampat. Les obres de la nova estació han començat i sota el pont ja no queda cap rastre de la vida que un dia va acollir. Uns carrers més enllà algú crida al mig del mercat. És ell. La seva veu trencada és inconfusible. Són les dotze del matí i està borratxo. Tenia raó, el temps amb vi passa més ràpid: han estat uns quants mesos però la seva pell diu que són anys. Tot segueix igual, només ha canviat la bruta cantonada de la ciutat que li serveix de llar.

No comments on ‘Un dia qualsevol’

Leave a Reply