iA


#Són300. Crònica d’un desallotjament

by Oriol Andres Gallart. Average Reading Time: about 2 minutes.

Crònica de les darreres setmanes a la nau ocupada del carrer Puigcerdà de Barcelona abans del seu desallotjament. Hi habitaven unes 300 persones, el principal mitjà de subsistència de les quals era la ferralla. Una història de resistència, alternatives, dignitat i solidaritat. I d’una ciutat que s’obstina a oblidar la seva pròpia història.


A la nau industrial del carrer Puigcerdà de Barcelona no hi hauria d’haver viscut ningú. No hi havia aigua -ni potable ni no potable-, hi havia rates i les restes de ferralla s’acumulaven arreu. I tanmateix, aquest complexe fabril situat a la frontera entre els barris de Poblenou i el Besos de Barcelona era el millor lloc que es podien permetre les aproximadament 300 persones que hi habitaven. La majoria negre-africans, però també europeus, asiàtics i americans. Molts d’ells, dedicats al negoci de la ferralla, l’única font d’ingressos en el cada cop més excloent i salvatge context econòmic i social a Barcelona.

El 24 de juliol de 2013, les persones que habitaven al carrer Puigcerdà 127 en van ser expulsades per un dispositiu policial que incloïa 55 furgonetes del Mossos d’Esquadra. Era la fi d’un procés judicial per ocupació iniciat per la propietat a instàncies de l’Ajuntament de la ciutat, segons denunciaven els advocats dels habitants. Un procés executat amb una celeritat poc habitual.

Un equip de Contrast format pel Carlos Castro, la Gemma Garcia i l’Oriol Andrés, van fer un seguiment de la vida a la nau les setmanes prèvies al desallotjament. Aquesta és una humil crònica. Parla de resistència, de propostes i alternatives, de dignitat i auto-organització, de solidaritat humana i veïnal. I parla d’una Barcelona que amb encert descrivia el periodista Huertas Claveria, una ciutat que reiteradament nega la pròpia història. Una història que es repeteix.

Per saber què ha passat a les persones de la nau de Puigcerdà 127 després del desallotjament, es pot al lloc web som300.info

Prèviament, abans que s’iniciés el procés de desallotjament i que finalment s’aconseguís que l’atenció de l’opinió pública recaigués sobre la situació de les persones habitants als diferents assentaments irregulars de la ciutat, la Gemma Garcia i l’Oriol Andrés van escriure un reportatge sobre la problemàtica per a l’Anuaria Media.cat. Els silencis mediàtics 2012. El reportatge ‘Drets en qüestió als assentaments urbans de Barcelona’ es pot llegir clicant aquí.

One comment on ‘#Són300. Crònica d’un desallotjament’

  1. [...] 300 personas, cuya principal fuente de ingresos era la recogida de chatarra. Se puede ver en este enlace. Compártelo:TwitterFacebookGoogleMe gusta:Me gusta [...]

Leave a Reply